Sortim d’Àger a les 8 del matí, sota un dia esplèndid
i amb el Montsec d’Ares al fons que hem de coronar.
Ara tot són cares fresques i somrients, però 15 km d’intensa
pujada ens esperen.
El Carlitus en la seva vessant més macarrilla, afectat pels aires
de muntanya.
El Cesc molt concentrat i amb els orificis ben oberts, que entri l’aire.
Encara que no ho sembli, el trajecte ja pujava considerablement i ens
feia prémer les dents.
A mitja pujada parem només per fer la foto. Anàvem sobrats
encara, eh!
El Kilian traient llengua, mirant el mapa, calculant pulsacions, valorant
l’alçada ....
Ja hem fet el cim (1678m). Realment la satisfacció és
immensa, la vista fantàstica i encara tenim forces per riure
i fer “posses”.
Al fons, els Pirineus nevats.
Després d’un descens vertiginós, ens enfilem cap
al Congost.
Congost de Mont-rebei. Una admiradora que trobem pel camí ens
fa una foto al grup.
La major part del Congost es pot fer pedalant sense problemes.
El Super-Marius s’havia d’acotxar per no tocar al sostre.
La Nena valenta com el qui més.
Ara ens espera una bona estona d’arrossegar bici fins al refugi.
Refugi Mas Carlets: uns recuperen forces, d’altres riuen, d’altres
segueixen fent “posses” estranyes.
Una postal per al record.
Moments de dolça melangia: Ai! Si pogués estar amb les
meves nenes.
Link
sobre la ruta
