KataKraks Homepage!

IMPRESIONS

Com ja deveu saber, aquest diumenge vam participar 4 katakraks a la Marató de Barcelona. Aquí teniu els temps i una mica les meves sensacions. Van córrer uns 4500 maratonians i van arribar-ne 4179. Conjuntament es feia la cursa de 10km, on hi van participar uns 1500 corredors.

En el meu cas, he de dir que em plantejava la cursa amb 2 premisses:
1.- Acabar la marató! Confiava en fer-ho perquè ja he fet coses similars, però mai se sap
2.- Acabar abans de 4 hores. Em valia 3:59:59 :) I de fet, pels meus càlculs pensava que estaria entre 3:50 i 4:10

Dit això, estic molt content de haver millorat les meves expectatives.

Diumenge vam baixar trotant per calentar una mica des de casa de la germana del Pere fins a Plaça Espanya on ens vam trobar amb el Guillem. Vam fer les corresponents necessitats al WC que havia posat la organització (no vam haver de fer cua, lo que sempre es molt agraït) i després de fer estiraments vam anar a la sortida. Val a dir que la organització tenia habilitades 4 zones de sortida, en funció dels temps previstos. Es dir, segons el temps que havies dit que pensaves que
faries, et donaven un dorsal o altre. Jo vaig agafar dorsal per "més de 4 hores" i després me'n vaig penedir, ja que per sortir amb el Màrius, Pere i Guillem, que tenien dorsals de "entre 3 i 4 hores" havia de passar diversos controls d'accés. Però com que vam entrar tots una mica en la "melé", vaig aconseguir que no em veiessin els 3 controls que hi havia. Dins, vaig veure més gent que tenia dorsals dels de "mes de 4 hores".
El meu plantejament de cursa era mantenir un ritme de unes 155-160 ppm (pulsacions per minut), res de anar a tant el kilòmetre.
Va sonar la sortida i bé, vam anar fent. Abans d'arribar al camp del Barça (Km 4), el Màrius va parar un moment a fer un riu i tot i que vaig intentar seguir-lo amb la vista per veure si seguíem junts, ja no vaig contactar amb ell. A la Diagonal vaig avançar al Rafa Jofresa, antic jugador del Joventut de Badalona. Fins el Km 15 (Hospital de Sant Pau) vaig intentar mantenir un ritme suau, a menys de 156-158 ppm i anava còmode, però a partir de llavors ja no hi va haver manera, se'm pujaven les pulsacions i ja no anava tant sobrat. Val a dir que fins aquí em va passar molta, molta gent!

A la zona de Diagonal Mar (Km 26 al 29) es feia una llarga recta d'anada y tornada, que era una mica rotllo. Allí vaig veure al Pere i al Màrius, i em vaig prendre el primer glucosport dels 3 que portava. En arribar al Fòrum, vam fer una pujadeta curta però una mica puta, després vam anar pel costat del mar amb ventet de través que molestava una mica, però bé.

A partir del Km 32 (principi del Port Olímpic) ja vaig comptar els Km d'un en un, es començava a fer duret i ja feia estona que anava passant gent, molts d'ells amb rampes o caminant. Així com els primers 15 Km els vaig fer quasi tots per sota de 4:55 min/Km, ara lo normal era fer-los entre 5:05 i 5:30. Segon glucosport al km 33. Recordo passar per l'Arc del Triomf (km 35) com un moment dolç perquè hi havia una musiqueta molt moderna, lleugerament animada però relaxant; i la gent:
animant sense parar. Al arribar a Plaça Catalunya (km 37) i baixar per Portal del Àngel, hi havia molta gent a banda i banda animant. Realment impactant! D'allà vam anar cap al carrer Ferran (Ajuntament i Generalitat), on hi ha una pujadeta que caminant no molesta però quan ja portes uns quants kilòmetres a la esquena, et fa apretar una mica els dents. Cap a la Rambla i a pujar pel Paral.lel, últims kilòmetres! El Rafa Jofresa em va passar al 38, i vaig pensar "merda, això vol dir que
s'estava reservant o que tu vas fet caldo". Tercer glucosport i últim. A mig Paral.lel vam girar a dreta cap al Eixample i en el Km 40 vaig tornar a avançar al Rafa, que vaig veure que es queixava de la cuixa esquerra. El vaig animar i em va saludar però ho va fer més per quedar bé (gest que li agraeixo) que per ganes, perquè no feia cara d'estar-ho passant massa bé.

Arribem al km 41,5 i dic ... nen, a fondo! Vaig treure forces de no sé on, vaig oblidar-me de les 172-175 ppm a les que ja anava feia 4 o 5 km i apretant el pas a fondo, vaig començar a passar gent. El Pere em va veure i no sé quina sensació en va treure però jo crec que corria com si portés un coet al cul. Arribada a meta i .... el descans, la sensació d'haver fet el meu primer Marató (que no serà l'últim) i que encara em quedaven forces.

El recorregut molt ben sortit d'aigua i Powerade, beguda isotònica que sempre anava buscant amb la vista i que no a tots els avituallaments havia. Una mica de plàtan hagués estat benvingut.

L'any vinent hi tornaré!

Salut katakraks!

Kilian

Planol de la cursa