 |
 |
 |
 |
 |
|
QUI
SOM |
RUTES |
COMPETICIONS |
LINKS |
||
 |
|||||
|
|
|
|
|
|
QUI
SOM |
RUTES |
COMPETICIONS |
LINKS |
||
|
|||||
Marató de Barcelona -
42,195 Km
Diumenge, 4 de març de 2006 a les 8:30 hores
7.441 corredors
MATXACANT ELS GENOLLS Semblava que anava ben preparat per la cursa de filipides però.... La marató és molta marató. He anat amb la gent que vam fer la Carros de Foc i estan massa forts. Hem sortit endarrerits i per voler agafar el globus de 1h30min hem apretat massa (la 1/2 marató la feiem en 1h42min !!!) amb el que la segona part ha sigut un calvari. Feia molta calor (26º) i he començat a perdre forces, he intentat menjar per refer-me però barrejant gels, plàtan, taronja, isotònica...he aconseguit fer-me caldo l'estòmac. Total, diverses estones de caminar en comptes de correr (o sigui feia Caco en la terminologia Kilian ) i un patiment dels darrers 15km que no sabia si abandonar o no. Al km 40 faig el gran trallo ja que estava super marejat i a empentes i rodolons he acabat amb un temps de 3h56min. Estic molt content de finalment ser maratonià però el patiment ha estat considerable. De tota manera he pringat per ser la primera vegada i si mai en torno a fer una ja ser els errors que no haig de cometre. Ara que ja tinc el genoll fet caldo de tant matxacar-lo per rieres i quitrà en els últims 3 mesos ara em dedicaré a la bici, que és un patiment...diferent A reveure Andreu A LA FI ... EL PRIMER COP QUE ESCRIU EL PERE Estimats katakraks, voldria dirigir-vos unes paraules a tots vosaltres, el motiu sense cap mena de dubte, ara és la marató. En primer lloc donar la benvinguda a un altre maratonià, l'Andreu, enhorabona per la gesta, la teva explicació de com et va anar la cursa és la realitat, la marató passa factura, s'ha de tenir el cap molt fred i les cames calentes, la gent comença a patir a partir del km 30, que és quan comença la distància no esntrenada. Evidentment t'encoratjo a fer-ne més, això enganxa i pot arribar quasi una necessitat fer-ne una o dues a l'any. Ânims i segur que a la segona ja t'ajustaràs al temps desitjat. Segon punt, fer feliç al Kilian pel meu escrit, se que no esperaves tanta lletra per part meva, però aquest dia tenia d'arribar. Per cert, el Kilian un altre maratonià que a la seva estrena ja va fer un temps prou raonable, sense aquests patiments sobrenaturals que esmentava l'Andreu. A veure quan fem la següent. Tercer punt, animar al Carlitos que se de fonts fidedignes que està "muy puteao", i al Marius que també se de bones fonts que està "demasiao trabajador", a que quan ews puguin permetre estones d'esport intentin combregar amb aquesta filosofia d'esport - patiment que és la marató, ells ja n'han fet d'això, han patit molt, com a ....... però n'haurien de fer més per trobar l'altra cara, la que dóna gust! Quart punt, la meva tercera marató, us explico, jo volia baixar de 3.30 (1a marató) i si tot anava bé, baixar de 3.26, doncs va anar bé i va sortir 3.23. Vaig sortir tranquil fins el km 5, es pujada i estàs fred (24m 30sg), després fins al 10, de baixada vaig incrementar ritme (47m 23sg), la mitja la vaig passar a 1h 38m, anava bé i vaig decidir mantenir ritme, a les baixades procurava no accelerar, tota l'estona amb la botella d'aigua que me la feia durar els 5 km, la primera barreta me la vaig prendre al km 25. La segona barreta al km 30. Tot correcte fins al km 35, que vaig notar algo de "baixon", 3a barreta i a seguir, m'anaven bé perquè ràpidament notava que em donaven certa energia, les cames una mica més àgils. Quan gires baix a Colon, km 38 aprox, allí és on veus tot el paralel davant teu, vas tou, fa caloreta, i encara en queden 4km!, per mi el pitjor moment, allí vaig afluixar i tranquilament cap a buscar el carrer sepúlveda que és la salvació, és llarg, però al final ja veus la plaça i això alivia. Vaig fer els últims 2000m incrementant ritme, aquest any si que em quedava un raconet de força per fer-ho, vaig anar adelantant gent i a la vegada preperant-me mentalment pel meu moment de glòria, la gent aplaudint, jo adelantant, quasi esprintant, entro a la plaça, milers de persones aclamant-me (o això jo m'imaginava), aixeco la vista, les torres venecianes que em rendien honors i jo allí, escolant-me entre les dues i afrontant els 200 metres finals, la gent dempeus cridant, jo aixecant els braços en senyal de victòria, llençant petons a tort i a dret, i la meta que m'esperava per engolir-me en el lloc 1214, desprès ja sabeu com va , la medalla i el cansanci i la carretera i cap a casa. Bones sensacions i una carrera que m'ha sortit segons el guió previst, seria el resum pels que s'han perdut amb tant de rotllo. Cinqué punt, animo a les dones a ser maratonianes, necessitem una maratoniana katakrak! Sisé punt, no trobeu que ens hauriem de reunir-nos tots i fer una sortida d'aquelles d'abans, amb esmorzar inclós, apta per tots els públics, eh, Cesc? Pere TEMA MARATÓ: |
- Tornar a la pàgina principal -
Actualitzat el 02/10/07