Kilian 2:59
Un servidor: 3:09
Resumint molt: recorregut preciós. El més dur que et fet mai, pel continu desnivell, no per la distància de la cursa. No hi havia un segon de descans sempre pujant i baixant per senderons plens de pedra, per la qual cosa dono les gràcies a les "Salomon" (tot i que no soc un marques com alguns que jo conec), per no haver-me fet mal ni tenir cap ungla negra adicional (ja en porto dos de record de la maraton).
Anècdota important: baix passar a dues nenes repelents del transaventur, tot i que van sortir un quart abans, i la més repelent de totes (la morena de cabell llarg arrissat) va caure quan just l'abançava, i la vaig ajudar a aixecar-se. És que l'esperit esportiu no es pot perdre mai.
No sé perquè, tinc la sensació d'estar més fresc que una rosa, com si no hagés fet res, per la qual cosa m'apunto a la Reus-Prades-Reus del diumenge que ve i, evidentment, si algú m'acompanya estaré molt content.
Salut.
Carles
|
|
El Carlitus i jo ens vam trobar a les 7am el diumenge (ja son ganes!).
Autopista fins a Tortosa i cap al interior fins a Paüls. A les 8:15 ja
estàvem a la plaça del poble (podríem haver dormit una mica més). :(
Si veieu les fotos de la web de la cursa, veureu que Paüls és un poble
rodejat de muntanyes. Qualsevol cursa que et puguis imaginar pels seus
voltants és cap amunt, cap amunt i més amunt encara!
Sortida de les noies a les 9:30 i les dels nois a les 9:45. Sol a tope,
pel que decidim portar la camelback, tot i que hi ha aprovisionaments
cada 5 km aprox. Un minut abans de la sortida m'acolloneixo mirant que
hi ha poca gent amb camelback i pensant que portar litre i mig (1.5kg) a
la esquena son ganes de portar pes. Quasi que la deixo a algú de la
organització però finalment decideixo sortir amb camelback. Gran
encert, com vaig veure més tard!
La cursa son 6 pujades: la primera va des de els 300 al 1000 metres i
les demés van des de els 800 quasi 900 fins als 1000. Al final, una
gran baixada.
La primera pujada es fa fer molt llarga i quan vaig iniciar la segona
vaig començar a pensar en plegar, ja que no podia córrer tot i que la
pujada era suau. Però vaig recordar-me de l'Aina, que sabia que anava
de cursa, i me la vaig imaginar a la vora del camí veient al seu pare.
Sempre que sortim a passejar per Reus, en algun moment m'agafa de la ma
i em diu "correm?" i correm una estona mentre em diu "som els mes
corrons!". No la volia decebre, així que pensant en tot això vaig
animar-me i vaig dir que encara que no pogués córrer, almenys aniria
caminant. Em van passar uns quants mentre pujava caminant.
Al iniciar el segon descens vaig començar a córrer i vaig anar
dosificant molt quan caminava i quan corria. Poc a poc, el grup de gent
que portava davant i darrera es va anar estabilitzant. En sec em
passaven, després ho feia jo i així tota la estona. En pujada soc
normalet però de baixada m'acostuma a passar poca gent.
A la quarta pujada vaig tenir una rampa dalt del genoll dret i poc
després al bessó esquerre. Van ser un bón avis però sorprenentment,
fent un parell d'estiraments per cama va quedar el tema solucionat (això si, en cursa sempre estic molt vigilant de les sensacions de les cames)
Va ser a partir de les 2 hores de cursa que tot el grup que portava al
voltant va anar quedan enrera i jo començava a sentir-me més fort. Tot
i ser pujada, anava agafant gent que anaven fets caldo.
Quan vaig iniciar la baixada final va ser la apoteosi, anava passant
gent fins que a partir dels 800 metres ens vam quedar sols un tio de 53
anys i jo. Baixàvem parlant. Realment el tio era per veure'l, perquè
amb 53 anys, baixar corrents per entre les pedres com ho feia ell era
increïble!
Als 650 metres vaig dir-li que intentaria passar-lo tot i que no estava
segur que poder-lo deixar enrera. Es va apartar un segon i vaig apretar
el pas. Ja no el vaig veure fins la meta, on la vam fer petar una
estona, comentant la jugada.
L'arribada al poble va ser ... la culminació d'una cursa que diria que és la més dura que he fet mai, per no tenir descans en cap moment. O
estàs pujant o estàs baixant. La gent del poble t'animaven i et donaven
forces mentre corries pels carrers. Temps final: 2:59:33, posició 101
Em vaig treure les bambes i els mitjons i vaig estar esperant descalç a
que arribes el Carlitus, prenent Aquarius gelat que entrava de
meravella. No va tardar massa i va fer 3:09:46, posició 136 d'un total
de 232 corredors.
Tot i haver-nos cansat molt, amb el Carlitus vam coincidir en que ens
trobàvem força bé. Potser podríem haver apretat més? Jo crec que no.
Potser podríem haver estat més estona corrent, però no més ràpid.
Respecte al us del camelback, em va permetre no parar en alguns punts
d'aprovisionament (sempre t'encantes descansant i menjant) i poder veure
quant ho necessitava.
Repetirem l'any vinent? Ja ho veurem ;)
Kilian |
