Esgotat
Quan vaig acabar la cursa i vaig veure el temps, 3:28, vaig pensar que com que el recorregut havia sigut més llarg, era lògic que tardés més que l'any passat, que vaig fer 2:59. He comparat amb altres corredors i finalment crec que un temps al voltat dels 3:12 hagués estat un resultat "igual" que el del any passat. O sigui, crec que vaig punxar una mica. Vaig quedar el 125 de 250.
La cursa: S'ha de tenir molta moral per sortir de casa un diumenge a les 7:15 del matí, fer una hora de carretera fins a un lloc i estar 3 hores i mitja pujant i baixant per les muntanyes, cansant-se com un ruc, en comptes d'aixecar-se tard, sense cansar-se, estant amb la família. Però bé, la cursa de Paüls es preciosa, amb unes vistes impressionants i amb un ambient molt agradable. Senzillament m'encanta! :)
Vaig arribar a Paüls a les 8:30 i vaig aparcar el cotxe abaix del poble. Pujada fins a la sortida a la plaça del Ajuntament on es recull el dorsal, i "visita turística" als WC del ajuntament. Els nervis previs a la cursa, ja sabeu. Baixo al cotxe a vestir-me i tornada a pujar fins la sortida. Aquest any vaig tenir clar que portaria la camel-back carregada amb 1,25 litres, de forma que podia fer les parades als avituallament molt curtes o inclús saltar-me-les. Hi ha poca gent que la porta (els de més endavant no la porta ningú, potser m'ho hauria de replantejar).
Sortida a les 9:30 les dones, i 15 minuts més tard els homes. Una volta al poble per tal d'estirar la cursa i comença la pujada a la Mola Grossa, passant de 250 metres a 1050 metres en uns 5 km de camins estrets on és difícil passar gent (si es que tens forces per fer-ho!). Arribada al fora de la Finella (pas estret) i acabes de pujar els últims metres. Aquí em vaig quedar clavat l'any passat, a punt d'abandonar, així que aquest any m'he pres la pujada amb més calma.
A partir d'aquí comences a baixar suaument i bé, vas fent una successió de 5 pujades i baixades més. Entre els corredors ens anàvem dient "aquesta ja es la segona, o la tercera", senyal que tots anavem comptant les pujades per veure quina era la última. Em vaig cansar força i vaig sofrir bastant a les pujades.
A la última baixada, la que arriba al poble, vaig haver de parar 3 cops perquè tenia unes rampes als quàdriceps (damunt el genoll de les dos cames) que ni fent estiraments aconseguia eliminar-les. Finalment, vist que estirant no aconseguia res vaig optar per continuar baixant a un ritme més contingut fins que passada una estona ja no tenia rampes. Com jo, vaig trobar molta gent parada per rampes. Mal de muchos, consuelo de tontos que diuen ;)
Vaig continuar avançant gent (cosa constant durant la cursa, que em va fer pensar que acabaria amb un temps millor) i arribada al poble. Volta per l'interior del poble amb la gent animant i arribada a la meta en pujada però .... gas a fondo mentre tothom aplaudia i per megafonia deien el meu dorsal, el meu nom i com no, "dels Katakraks.com". Increïble! :) Moment de felicitat total!
A la meta tens beguda i menjar tot el que vulguis, i ... bé, ho tenen molt ben muntat. Vaig estar una estona descalç, veient com arribava la gent i com a cada un que arribava li deien el nom per megafonia, tot un detall.
La tornada a Reus la vaig fer per Mora i Falset, en comptes de per l'autopista. Tardes el mateix o poc més, però fas uns 20 km menys i t'estalvies 5,20€. I a més passes al costat del riu Ebre durant molta estona, que sempre es d'agrair.
La cursa de Paüls m'encanta, es preciosa, molt dura però m'agraden les seves vistes, el tipus de traçat i com s'implica el poble amb la cursa. Aquest any va ser una pena que no vingués ningú amb mi. Prefereixo anar acompanyat a les curses, però aquest any m'ha sabut greu pels qui per una raó o altre no heu pogut venir: el Pere, que tenia una comunió. Sé que tot i passar-les putes li hagués encantat. El Màrius, que tenia la nena malalta. El Jordi, que es va passar la setmana a Suïssa per feina, que estic segur que s'hagués cagat en tot per la duresa però que la hauria acabat i en acabar hauria quedat tan encantat com jo. El Guillem, que finalment no es va animar a venir. I el Carles, que essent recent papa d'una nena i un nen preciosos, encara es massa aviat per anar de curses, però sé que si hagués pogut venir hagués carregat piles per un mes.
Ah, vaig comprar una caixa de cireres de Paüls. Molt bones! ;)
Fins la propera,
Kilian |
