QUI SOM	RUTES	COMPETICIONS	LINKS

VII Triatló Popular Ciutat de Tarragona
Memorial Laia Massó Virgili
300m natació, 18Km BTT, 4Km cursa peu
Diumenge, 26 de septembre de 2004 a les 9:30 hores

Sensacions

El retorn de l'Au Fènix Després de quatre mesos de baixa per lesió i tres setmanes d'entrenament vaig tornar al món de la competició, i que millor que una Triatló Popular (300 m nedant a mar obert - 18 km en BTT - 4 km d'atletisme). Després de la participació en diversos raids d'aventura i alguna cursa atlètica, aquesta era la primera vegada que participava en una competició amb tres modalitats diferents en un curt espai de temps. Les meves preocupacions per preparar la prova eren bàsicament dues:   - la natació (tot i que sé nedar no era la prova que em fes més il·lusió)   - el canvis entre les diferents proves Tot i que em vaig preparar una mica el tema de la natació, no va servir per gran cosa. Nedar 140 persones al mateix moment i en el mateix punt de sortida no és precisament una cosa massa agradable. Tot i intentar sortir entre els primers, allò va ser la llei del més fort (i en aquest cas no era jo precisament). Per la pròxima vegada entrenaré enmig d'un partit de Waterpolo, que probablement sigui el que més es pugui assemblar al que és la prova de natació. En el cas dels Canvis entre proves, les meves preocupacions van donar fruit i me'n vaig sortir molt bé. Durant tota la competició vaig anar amb una malla curta d'atletisme i banyador, casc i samarreta per la bici i dos canvis de calçat: un per la bici (ja que vaig amb pedals automàtics) i l'altra per córrer (calçat sec i específic per córrer). El resultat no va ser brillant però va ser una experiència molt positiva i que m'ha donat molts ànims per futures proves de similars característiques. Enhorabona per els dos Katakraks que varen fer un millor paper, l'Andreu i el meu cosí Jordi i que han deixat una bona marca per l'any que ve. Cesc

Visió personal de la cursa Ens vam llevar a 15 ºC i pintaven bastos amb el temps ja que estava una mica tapat, però el dia es va anar obrint i al final vam tenir un dia formidable per trialejar. Aquest any es van apuntar 150 triatletes (molts més que l'any passat, que érem 100) i abans de començar es veien molta gent molt equipada, amb mallots de triatló d'equips "pufessionals" del sector, així que acollonia una mica però també esperonava si n'adelantaves a algun. Jo després de la punxada de l'any passat on vam arribar molt tard (sort del Jordi que em va ajudar a canviar la roda), en tenia moltes ganes, així que quan van donar la sortida ja vaig bracejar més ràpid per a fer-me lloc entre la multitud que no para de fotre patades. I em va anar molt bé, ja que vaig nedar tota la estona bastant lliure (l'any passat vam sortir dels últims i quasi no vam nedar, ja que fins la primera boia tot eren hòsties per poder passar). Així que vaig sortir en una bona posició de nedar, però a l'hora de fer el canvi vaig perdre una mica de temps ja que no trobava un collons de mitjó! Un cop trobat, vaig sortir enxufat amb la bici i durant tot el recorregut en vaig adelantar uns quants (es va amb plat gran molta estona...). El circuit és molt planer menys unes pujadetes molt pedregoses. L'anècdota va ser travessar el riu dues vegades, la segona amb tota la bota de bici plena d'algues pudents. Encara vaig guardar forces pel córrer, i tot i que al principi és molt dur ja que et fan mal els quadríceps, vaig poder adelantar-ne a 6 per arribar, crec, en la posició 30. La samarreta de torn (no m'hi caben a l'armari) i una bona coca de sucre van donar cloenda al dia. En resum content i animar a tothom a que s'apunti (hi ha tot un any per entrenar la natació....) Andreu

Com afecta la recent paternitat? L'últim a escriure però no l'últim a arribar... Personalment em sento satisfet del conseguit, tot i que amb més preparació, i menys nervis al canviar, un altre gall hagués cantat. Com diuen les fotos, el tema de la paternitat ha afectat el meu rendiment físic, i es clar, triar per triar, vaig preferir la Tessa (que espero emuli a la l'Aina del Kilian!). L'any passat estàvem destinats a fer història, però, vam patir la rebentada... i com diu l'Andreu, com l'any passat potser ja no estarem mai més tant forts!! Tot i els 15 graus, l'aigua encara estava a l'estiu, i desprès de pinyos varis i un fart de nedar, un no se n'adona de la temperatura. El fet de córrer descalç sobre ciment gens llis per anar a buscar la bici, va ser bastant agobiant. El primer canvi va ser patètic, i vaig tardar massa. Sort que vaig recuperar una mica de temps amb la bici, tot i que tenia la por al cos de rebentar (com els hi va passar almenys a tres que vaig passar), degut a la quantitat de pedres vora el riu, que feia el trajecte ideal pels que tenen bones suspensions (no és el cas...). I el córrer, bé, tot i que el primer quilòmetre les cames et diuen de que vas, fer aquest canvi de moviment a la poca solta. N'adelantes uns quants i te'n passen uns altres, típica història dels que sempre estem al mig de la taula... I és que no es pot fer de tot, i no ser bo en res! Apa siaus Jordi

Típic tio Triatleta, lo del marcatge amb rotulador queda molt Pro Les tres Sirenes abans de fer una prova de Sincronitzada Al davant de tot per no sortir amb el Pelotón Marica l'últim!!!!! L'Andreu enllestint la primera prova El Jordi més content que unes Pasques Tot i ser l'últim dels 3, encara queda força gent dins l'aigua Primer Canvi. Com una seda i mentalitzat L'Andreu a punt de fer el 2on Canvi El Jordi tot sobrat fent un traguet abans d'agafar la Bici El Cesc fent el 2on Canvi, ràpid i precís L'Andreu deixant el Pabelló ben alt El Jordi, amb estrenada paternitat i entrant a meta El Cesc -l'estrenat triatleta- entrant a meta i donant la prova per finalitzada Els típics moments de relazació Post-Competició Els tres Katakraks -Andreu, Jordi i Cesc- contents de la seva participació en la VII Marató Popular de Tarragona

Link de la Triatló

- Tornar a la pàgina principal -

Actualitzat el 04/10/04